La nostre excursió, per visitar el Cim d'Àligues va començar al carrer Aragó cantonada Roger de Llúria. per agafar el bus, per començar la excursió.
El Cim es troba a prop de Sant Feliu de Codines, segons el tràfic, a una hora de camí.
La caminada des de la zona de pàrquing, es de uns escassos 500 metres.
La sessió de vol i la visita guiada a la zona d’aus són les dues activitats principals de Cim d’Àligues.
La visita guiada consisteix en una explicació d’uns 30 min. per la zona dels aviaris. Això ens permet introduir conceptes generals sobre aquestes aus tals com; tipus d’ alimentació, comportament, espècies autòctones, hàbitats que ocupen, etc.
La sessió de vol té una durada aproximada de 45 minuts. L’experiència de veure’ls a poca distància permet un bon coneixement d’aquests animals.
El vol en llibertat sense necessitat de fugir, és possible perquè aquestes aus han nascut en captivitat i des de petites han estat en contacte amb persones.
L’entrada al recinte, inclou assistir a la visita guiada i a la sessió de vol.
També disposem d’un petit bosquet per passejar, àrees de pícnic i restaurant per si desitgen passar-hi tot el dia.
Els caps de setmana i festius, amb la mateixa entrada, poden gaudir de les dues sessions de vol i visites guiades (matí i tarda), que són diferents entre sí.
En cas de pluja o vent molt intens, els ocells no surten a volar. Consultin el temps que farà demà al Servei Català de Meteorologia
Rapinyaire és el nom comú que s’aplica als ocells amb un estil de vida depredador i unes característiques físiques marcades per la presència d’un bec fort i ganxut, i unes potes prènsils amb fortes urpes amb les que la majoria cacen les preses. Però no ens podem oblidar de les rapinyaires carronyeres, que són les que s’alimenten de restes d’animals morts.
Les rapinyaires són indicadors biològics. La seva presència indica el bon estat dels hàbitats on es troben. Controlen plagues de rosegadors, insectes… i sanegen els camps de carronyes i animals malalts, evitant així possibles focus infecciosos.
Sovint, passen força hores posats en arbres o atalaies, observant els prats o el sotabosc, tot esperant trobar algun ratolí o conill despistat.
Molt important la seva protecció: les rapinyaires són escasses, necessiten grans extensions de terreny per sobreviure, i la seva taxa de reproducció és baixa. Cal afegir, que també hi ha molta depredació a nivell de nius.
Les àligues i els mussols són els més coneguts, però n’hi ha moltes més.
Gairebé 150 espècies de rapinyaires amb activitat nocturna i aproximadament 300 espècies amb activitat diürna.
Rapinyaires nocturnes
Les rapinyaires nocturnes estan preparades per volar i caçar en la penombra.
Gràcies als seus ulls, normalment grossos, frontals i amb gran quantitat de cèl·lules sensibles a la llum, poden desplaçar-se pel bosc i els camps buscant petits mamífers. A més, l’oïda està molt desenvolupada per poder detectar amb precisió els sons més imperceptibles per l’oïda humana. Una vegada han detectat la presa, inicien el vol de cacera que, a diferència de les rapinyaires diürnes, és extremadament silenciós.
Rapinyaires diürnes
Quan es parla de rapinyaires diürnes, incloem diferents grups d’aus: àligues, aligots, falcons, voltors, milans, astors i esparvers.
El cos de les diürnes, no és tan rabassut com el de les nocturnes: el bec queda més al descobert i també les potes.
La majoria tenen una cella molt marcada. L’excepció seria a la família dels falcons.
Tots ells tenen un sentit especialment desenvolupat per a la cacera: la vista. Així com de nit, és essencial escoltar,…de dia és molt important mirar.
Disposen d’uns ulls laterals amb un rang de visió molt ampli. La resolució de la imatge és millor que la nostra, i a més, poden enfocar de manera que detecten les preses en moviment a grans distàncies. En comparació amb la nostra visió, diríem que poden augmentar fins a 8 vegades més, Seria el mateix efecte que quan mirem a través dels prismàtics de 8 augments.
Voltors
Anomenem en general, voltors, les rapinyaires que s’alimenten d’animals que ja troben morts, o sigui, que són necròfags.
Concentren la força al bec i, en canvi, no tenen massa funció prènsil a les urpes, ja que ells no cacen. Tenen la cara, el cap i, a vegades, també el coll, amb poca ploma o completament nu (dependrà de l’especialització dels diferents carronyers). Això els resulta molt pràctic per evitar fricció al menjar i per higiene.
A la penínsul.la ibèrica podem trobar les 4 espècies de voltors Europeus: voltor negre, trencalòs, aufrany i voltor comú. Aquest últim és el més freqüent..
Àligues i aligots
El grup de les àligues destaca sobretot perquè és ben coneguda la força de les seves urpes i la destresa que tenen per caçar.
Els aligots tenen l’aspecte d’àligues petites, i en vol , sovint se’ls pot confondre amb aquestes.
Falcons
El grup dels falcons és força diferent al de les àligues i voltors. Són de mida mitjana i petita. Tenen les ales corbes i punxegudes. Són especialistes en la captura de preses a l’aire.
El seu hàbitat preferit és camp obert, on poden perseguir a les preses a grans velocitats. De fet, el més ràpid de tots és el falcó pelegrí, de qui s’explica que en picat, arribaria als 300 km/h! Un cos robust i aerodinàmic i el ràpid bategar d’ales fan possibles les persecucions aèries.
Els falcons són molt nerviosos. Per això, per manipular-los, s’utilitza la caputxa, que permet mantenir els ulls tapats i així l’ocell està més tranquil.
Al acabar la visita, ens dirigirem al Restaurant Robert de Nola de Caldes de Montbui, on ens serà servit el dinar:
MENÚ
Per començar; Sopa de galeres
Cremòs de patata
Llagostins arrebossats amb blat de moro torrat
Tallarines de sobrassada
Pernil de glà
Bastonets de bacallà a la mel
Tastet de sobrassada
Croquetes petites
Llangonissa
Pa de Xapata
Plat principal a escollir:
Fricando de vedella
Costellam de porc
Lluç a la donostiarra
Corball al pi
El postre:
Milfulls de llimona amb sorbet de mandarina
Celler:
Vi negre Mas Collet o vi blanc Vallmajor
Aigües minerals
Café
