Avui el Club ens a organizat una sortida molt especial, per anar a veure un tren en miniatura, pero abans....
La trabada a estat a la estació de Sants on ens esperaba al nostre amic-chofer-autocarista que ens a portat fins el quatre carreteras de Tona (qui no el coneix) on han servit un esmorzar de forquilla, bonissiiiim.
A seguir cap a.
Santa Eugènia de Berga es troba al bell mig de la plana de Vic. L’explicació del nom Berga es deriva a l’etimologia d’origen ligur o cèltic que equival a altura o elevació del terreny. Pel lloc on es troba dins de la plana, el seu terme és bàsicament pla. Amb una extensió de 6,34km2, ampliats amb les 400 ha. segregades del municipi de Taradell, els desnivells li són donats pels 480 m. en el curs del riu Gurri i els 580 m. de la serra de Sant Marc i el serrat de Puigsacost, des d’on es divisa una panoràmica impressionant de tota la part nord de la plana de Vic, el massís del Montseny (Matagalls), les Guilleries, el Collsacabra i el Pirineu amb el Puigmal com a punt més alt.
Església romànica de Santa Eugènia de Berga
L'església de Santa Eugènia de Berga, és situada al centre del poble de Santa Eugènia de Berga, a la comarca d'Osona.
Bastida el segle XI, és d'estil romànic. Fou ampliada durant el segle XII, i posteriors reformes l'any 1664 modificaren la seva planta amb la creació de dues naus laterals. En la restauració de l'any 1955, es va procedir a l'enderrocament de les capelles per retornar a la seva estructura primitiva.
Consta de planta de creu llatina amb una nau única coberta amb volta de canó, capçada per un transsepte on s'obren tres absis semicirculars, els altars dels quals són dedicats a Santa Cecília (el de l'esquerra), a Santa Eugènia (el central) i a Sant Jaume (el de la dreta). A la intersecció de la nau i el transsepte s'alça una cúpula sobre trompes, formant un cimbori a l'exterior, de base octogonal, sobre el qual s'aixeca un campanar de torre de dos pisos amb finestres dobles al primer cos i triples al segon.
Destaca la portalada d'accés, a la façana de ponent, amb arquivoltes ornamentades amb motius vegetals i dos parells de capitells també esculpits.
Al Museu Episcopal de Vic es conserven restes de pintures murals i dues lipsanoteques romàniques d'aquest temple.
Per visites contacteu amb Mossèn Manel Torrents, rector del poble, al telèfon 938856204.
Plaça Nova, 2 - 08507 Sant Eugènia de Berga - Barcelona
Nom de contacte: Manel Torrents. Telèfon: 938856204
El Màgic Món del Tren
El Màgic Món del tren es una instalación dedicada al coleccionismo y modelismo. Esta actividad, nueva en nuestro país, intenta dar a conocer el mundo del tren en miniatura, siendo un espacio apto para ser visitado por público de cualquier edad.
Josep Arumí Bou, coleccionista de trenes Märklin des de 1984, ha ido configurando una importante colección de locomotoras y vagones de escala HO (1:87), así como otras piezas de escala 1 (1:32)
En la planta baja de su vivienda tenía situadas unas vitrinas donde es mostraba una parte de la colección y dos maquetes HO. La más antigua, construida con vía M en 1991, recreaba el mundo del ferrocarril de vapor. La otra, de más reciente construcción, realizada con vía K i C, nos mostraba el ferrocarril de tracción eléctrica.
Su ilusión era seguir ampliando la colección y continuar trabajando en el maquetismo con la intención de darlo a conocer no solo a los ya aficionados al tren sino también al público en general. Así pues, con la complicidad de su familia, crea el Màgic món del Tren, espacio dedicado al mundo del tren en miniatura, mostrando su colección particular y dos maquetes de grandes dimensiones: una de HO y otra, en construcción, de escala 1.
Esta muestra (museo) de 1.000 metros cuadrados está ubicada en un edificio de moderna construcción, de fácil acceso todos los visitantes y dotado con las últimas tecnologías.
Restaurant l’Arumi
El model el van començar a traçar Josep Arumí i Carme Bou, que en casar-se, l’any 1955, van decidir obrir una botiga de queviures. Ho van fer just al costat de la caseta que en Pepet, paleta de professió, s’havia anat construint –“els dissabtes i diumenges durant cinc anys”– als afores de Santa Eugènia.
Lloc de pas per excel·lència, van ser els clients qui els van animar a servir alguns cafès, refrescos, “o la barreja de bon matí”. El negoci va anar prenent volada, fins al punt que l’any 1960 van decidir obrir el restaurant. “Vam començar a tenir tanta feina que vaig haver de deixar de fer de paleta”, rememorava l’avi Arumí.
A principis dels anys 70 es van veure obligats a incorporar un cuiner, José Luis Domínguez, que llavors treballava al Parador de Vic. El conill amb allioli, la vedella rostida o l’ànec amb peres van aconseguir fer les delícies d’una clientela d’allò més heterogènia, en uns anys que s’arribaven a servir un centenar de menús diaris.
Amb el temps els dos germans es divideixen els negocis de què disposaven en aquells moments (l’Hotel Arumi i el Restaurant l’Arumi), i en Josep Arumi, la Maria Àngels Isern, juntament amb els seus fills l’Albert Arumi i Guillem Arumi, passen a gestionar el Restaurant l’Arumi. Una cuina posada al dia per a un establiment que està posant les bases per afrontar el futur amb garanties introduint plats innovadors amb més productes ecològics, de proximitat, i de temporada. També és en aquest moment quan construeixen el somni d’en Josep Arumi, el Màgic Món del Tren.