Tras el refrigerio, continuación hacia:
 |
| Se nota la avanzada edad de algunos participantes |
RUPIT
Situada en la zona del Collsacabra, la antigua población medieval de Rupit ofrece espectaculares vistas de Les Guilleries, el Montseny y los riscos vecinos de Tavertet, Avenc y el Far. Los abruptos riscos naturales descubren al visitante la bonita iglesia románica de Sant Joan de Fàbregues, el salto de agua de Sallent o el monumento natural de Agullola. En la zona norte, Pruit, con un conjunto de masías diseminadas, evoca los tiempos en que la riqueza iba ligada a la tierra.
Situación geográfica
El municipio de Rupit i Pruit, resultado de la anexión en 1977 de Pruit a Rupit, se encuentra en el centro geográfico de las montañas de Collsacabra. El territorio se extiende por el llano de Montdois, a la izquierda del valle del Ter: destaca el llano de Aiats, rodeado de precipicios. La riera de Rupit o de Sallent, afluente del Ter, drena el término y el torrente del Gravet desemboca en el municipio.
Actividades económicas
La economía del municipio se centra actualmente en el turismo y las empresas de servicios: existe una buena red de establecimientos hoteleros y de comercios.
En cuanto a las tareas del campo, la ganadería aún mantiene cierta actividad, sobre todo la bovina y la porcina, mientras que la agricultura se reduce a pequeñas extensiones de cereales, forraje y patatas.
Historia
El origen de la villa lo encontramos en el castillo que se construyó por los alrededores del año 1000, substituyendo el originario de Fábregues. En su entorno es fueron construyendo las casas de los pobladores.
En el siglo XIV la población sufrió un descenso importante, pero se recuperó. Durante los siglos XVII y XVIII llegó al máximo esplendor que recuerda la villa.
Pruit, el núcleo vecino, se nombra ya el 955, cuando pertenecía a los vizcondes de Osona. Siempre ha estado unido al castillo y a la jurisdicción de Rupit.
El 1860 eren dos municipios independientes, pero a finales del siglo XX volvieron a formar una sola unidad administrativa.
Ca L’Apotecari (actualmente cal Mestre)
Cap al segle XVII el poble de Rupit comptava amb un important nombre d'habitants, la qual cosa feia que s'oferissin molts serveis i entre ells hi havia el d'un apotecari. Resta una llinda en què hi consta Iesus Maria. Altissimus Creavit de Terra medicamenta, et Vir Prudens non Abhorrebit Illa Stephanusbeguerie, 1688 (Déu de la terra, va crear els medicaments, i l'home prudent no els avorrirà. Esteve Beguerie. 1688).
Carrer del Fosar
El seu nom prové de l'antic fossar o cementiri que hi havia hagut. És un carrer cantellut, costerut i graonat on es pot comprovar tota la meravella arquitectònica, genuïna i rústega de Rupit. Obre aquest carrer una creu feta per un artesà rupitenc que apareix a moltes pintures.
Algunes de les cases tenen algun detall representat al Poble Espanyol de Barcelona:
· Can Lo. Carrer del Fossar 2. Doble finestra a l'angle de la casa.
· Can Betes. Carrer del Fossar, 11. Finestra, balconera i barana.
· Can Banús. Carrer del Fossar, 23. Escala, entrada i porxo.
Castell de Rupit
Es va construir cap a l'any 1000 substituint el de Fàbregues. Està situat sobre unes grans penyes al mig del poble. El primer document on apareix data de l'any 1040 en què formava part de la casa de Cardona. Veient la seva situació i el valor estratègic del lloc, segurament aquest castell roquer ja deuria existir en època visigòtica. És al voltant i al seu recer que s'anaren construint les primeres cases i, per tant, podem dir que Rupit deu el seu origen al castell.
Actualment, està en ruïnes i no es pot visitar.
Els molins de la riera de Rupit són presents des del segle X. N'hi havia arribat a haver 12 però alguns acabaren destrossats per les riuades de 1940. Un dels pocs que es van salvar va ser el molí d'en Marandes, un molí fariner del segle XVII que va estar en actiu fins el 1962. Es dedicava a moldre gra per al bestiar. Els altres molins que no tingueren tanta continuïtat eren molins per a moldre blat, blat de moro, farinetes, etc.
Ermita de Santa Magdalena
Capella situada a la banda del migdia del poble de Rupit, sobre un pujol rocós visible des del poble i mig envoltada per la riera que passa entremig del profund esvoranc obert a la roca i que la separa de Rupit. La notícia més antiga que es troba és del 1660. El seu interior recorda les capelles romàniques tot i que està construïda el segle XVII. Té un petit altar de pedra a l'absis frontal, a la part de ponent hi té adossada una capelleta en forma d'absis amb una tomba oberta a la roca, al centre. S'hi pot anar, caminant, per un corriol que surt abans d'entrar a la plaça Major a l'esquerra desviant-se a la dreta un xic més avall, en direcció a la riera que travessarem pel pont medieval de can Badaire.
Església de Sant Andreu de Pruit
Situada al cim d'un carenar, a una altitud de 950 metres i a uns 2,5 quilòmetres del nucli de Rupit, la parròquia de Sant Andreu presideix un petit nucli de cases i un bon estol de pagesies. Originàriament aquesta església era romànica, però, segurament l'any 1427 amb els terratrèmols que varen afectar el Collsacabra va quedar totalment aterrada. L'església està dedicada a Sant Andreu.
Església de Sant Miquel
Edifici barroc amb elements neoclàssics en forma de creu llatina, amb capelles laterals i el creuer acabat amb el cimbori. Sorgí com a filial de l'església de Sant Joan de Fàbregues, fins l'any 1878 en què Rupit aconseguí la condició de parròquia. Cap a finals del segle XIII, principis del XIV, es dedicà a Sant Miquel Arcàngel i posteriorment (1786-1869) es construí el campanar. El retaule major és barroc, obra dels germans Costa (1633), està dedicat a Sant Esteve (patró de la ciutat d'Olot; lloc on es venerà fins l'any 1828 en què el va comprar la parròquia de Rupit) i el van instal·lar el 1830.
L’Agullola
És un dels penyals més característics del Collsacabra. Està separada de la cinglera, la qual cosa li dóna una forma peculiar que fa que alguns l'hagin anomenada el “Mugró de Catalunya” i constitueix una talaia insuperable que domina bona part del Collsacabra, la Selva i tots els congostos de les Guilleries, així com els pantans de Sau i de Susqueda. Es troba situada just al final del pla de Fàbregues, lloc on hi havia l'antic castell de Fàbregues que comença sota l'església de Sant Joan de Fàbregues. És visible des de molts punts del Collsacabra i de les Guilleries.
De l'antiga ferreria de Rupit en destaca el portal adovellat, que per la seva singularitat arquitectònica ha merescut que el reproduïssin al poble Espanyol de Barcelona. L'origen de la ferreria data del 1711, any en què un fadristern de la masia Rovira de Pruit s'establí de ferrer, activitat artesana que va continuar fins fa pocs anys.
Notaria Soler
Una mostra de la importància de la vila de Rupit durant els segles XVI – XVII és que comptava amb una notaria. Aquesta -estava situada al carrer de Palau-, en una gran casa que encara conserva l'antiga notaria. La regentà durant quasi 500 anys la família Soler i la primera notícia que en trobem data de l'any 1356. Podem veure-hi el portal principal, adovellat, coronat d'un escut barroc amb un sol com a símbol de la casa i la data, 1608.
Plaça del Cavallers
Al capdamunt del carrer del Fossar i on arrenca el difícil camí que ascendia a la fortalesa roquera, s'obre la plaça dels Cavallers. En temps remots era el lloc de reunió i de tertúlia de la gent distingida.
Plaça Major i Can Sallent
Just després de l'església entrem a la plaça Major, on hi ha l'Ajuntament i l'escola del poble. Aquí hi trobem un altre detall representat al Poble Espanyol, la finestra gòtica de can Sallent (plaça Major, 3).
Des de la plaça Major es gaudeix d'unes vistes úniques a l'ermita de Santa Magdalena.
Pont Penjat
Aquest pont el van construir l'any 1945 els artesans rupitencs Francesc i Pere Rovira (ferrers), Salvi Vila (paleta) i Joaquim Marsal (fondista) amb l'objectiu de salvar la riera que, tot formant un congost encercla la població de Rupit, i hi passa molt profunda. Amb el temps, el pont ha esdevingut un atractiu més per als visitants, que no es deixen perdre l'emoció de creuar un pont que penja.
Edifici romànic situat a una alçada de 810 metres, just al cim del salt de Sallent i al costat de la pista que porta de Rupit a Vilanova de Sau. És segurament l'edifici romànic més bonic de la comarca. Durant els terratrèmols de l'any 1427 va quedar molt malmès. L'any 1978 el va adquirir la Diputació de Barcelona i hi va fer una restauració important. L'església de Rupit havia estat sufragània de la parròquia de Sant Joan de Fàbregues durant molts anys fins que el 1878 Rupit va aconseguir la condició de parròquia i Sant Joan va quedar com a simple ajuda parroquial. S'hi pot arribar amb cotxe pel camí de Sant Joan de Fàbregues agafant la pista que va de Rupit a Sau.
Encara no a mig quilòmetre avall podem visitar el salt de Sallent, espectacular i gegantina plataforma roquera per on s'escolen les aigües de la riera de Rupit, en un penya segat de més de 100 metres d'alçada. També hi podem arribar per un corriol que surt de la plaça Major del poble i que va resseguint la riera.
Sant Llorenç Dosmunts
Ermita datada de principis del segle XII. El primer document on apareix Sant Llorenç Dosmunts com a parròquia data de 1069. Se suposa que està assentada damunt els enderrocs d'una primigènia església visigòtica. L'entrada es troba dins un petit cementiri. La portalada de l'ermita és de mig punt i té a sobre una finestra de doble esqueixada, d'una sola peça i coronant l'edifici, hi ha un campanar de cadireta de dos ulls. A l'interior es conserva una antiga i bonica pica baptismal per immersió. Al Museu Episcopal de Vic es conserva un frontal d'altar de pintura romànica sobre fusta, que està dividit amb cinc departaments amb escenes del martiri de Sant Llorenç. L'any 1886 es beneí el retaule principal dedicat al sant patró. Aquest retaule i altres objectes de valor els van cremar durant la guerra civil.
Està situada enmig de camps de conreu, just al costat de la masia de les Viles.
Santuari de Montdois
Conegut popularment com la catedral de les Guilleries, està situat al capdamunt d'un altiplà vers la banda dels cingles de Fàbregues i de Rupit, a uns 825 metres entre les serralades de les Guilleries. Les primeres notícies del culte a la Mare de Déu de Montdois daten de l'any 1263. L'església actual es començà a construir el 1759 i l'any 1790 encara s'hi treballava. És un edifici d'enormes dimensions (més en forma de masia que no pas d'església), format per una gran nau, creuer, capelles laterals, cúpula i cor, sota del qual hi ha un bonic atri de triple portalada. La part de l'hostatgeria i la cisterna són més antigues. El 2011 s'hi va fer una reforma important ja que estava en molt mal estat. Cada any, a la primavera, el santuari obre les seves portes i s'hi celebra el tradicional aplec de Montdois.
